Próleg.

Realment, açó vaig a utilitzar-lo per fer una história, o un diari.

Primera historia.

Próleg.

Feia temps que tenia visions, pero aquella nit fou massa. Vaig vore un assasinat. Una dona amb cabell peliroig que duia texans i una camisa rosa no parava de cridar. Aquell xiscle em feia mal del cap. Vaig alçar-me del llit. El cap encara em recordava aquell xiscle. M'aterroritzava qui o qué havia matat la senyora pelirotja.
Em tornà la visió, aquesta vegada em vaig tombar al terra.
La dona s'havia caigut o l'havien tirat al terra. Un ombra anava amb un ganivet cap a la seva víctima al terra. Aquella imatge dónava por. Ara em dónava conter, no era un ganivet era una mena de forquilla, una forquilla daurada, era preciosa. La dona va tornar a xisclar i una onada de sang va esquitxar-me. S'acabà la visió. Vaig incomporarme.