Capítol II

Estaba cansada, massa visions. Pel que savia la xica anaba a ser atacada per un home d'uns 60 anys, amb cabells curts blanquinosos; la xica era universitària, i seria assasinada a l'hotel de "les Arenes" a aquesta ciutat, Valéncia. L'únic problema es que no sabia a quin hora ni quin dia...

Ho deixí passar uns dies, si no tornava a tinde visions, la xica, hauria mort, peró si veia el dia, on succeiria l'assasinat, intentaria parar-ho. No s'ho vaig poder dir a ningú ja que, em prendrien per botja, cosa que m'havia passat varies vegades abans.

Baixí a desdejunarme. La mare havia fet tostades, avanç d'anar a treballar. Vaig agafar de la nevera la mantega, la mermelada i la llet, m'el vaig prendre i vaig anar a canviarme. Acte després sonà el teléfon. Era la Júlia:
-Hey, quedem aquesta vesprada? I donem una volta pel centre. - Em feia massa mal el cap com per a donar voltes...
-Juls, no em ve de gust ara donar voltes, vinte a ma casa aquesta vesprada que em fa mal el cap.
-Tia, et va a baixar la regla o tens mal de cap de estar malalta?
- Supose que serà la regla... - Obviament no anava a dir-li que tenia visions del futur i que quan les tenia em feia mal el cap, excusa, la regla.
-Pren paracetamols. Lleven aquestos mals de cap, t'ho assegure.-Realment estava preocupada per mi.
-Sí, tranquil·la...
-Bo, a les sis estic de camí a ta casa, val?
-Sí.-Penjí el teléfon.

Vaig llegir la nota que deixaba ma mare tots els disabtes quan anava a treballar:
"1- Fes el llit. 2-Fica al forn els canelons a l'hora de menjar. 3-Fes els deures. 4-Dutxat."
Fins a les nou de la nit no venia, pero ho tenia tot control·lat.

Fins a l'hora de menjar vaig fer els deures de matemàtiques i d'anglés i vaig vore la televisió mentre estava a l'ordinador portàtil. De volta en quan tenia una petita visió com voré l'assasí caminant o la xica comprant el pa.

Vaig reflexionar un moment. Quina seria la raó perque volia matarla?